AISHA: "EM VAN DIR QUE EL MEU FILL MILLORARIA. ARA ESTÀ CADA COP MILLOR I EM SENTO MOLT FELIÇ PER HAVER VINGUT".
Amb nou mesos, Awalou Mourtala només pesava 4 quilos i feia 62 centímetres d'alçada, només uns grams més que un nen acabat de nàixer i només 10 centímetres més alt. Aquest és l'estat en què Awalou es trobava quan va arribar al Centre de Rehabilitació Nutricional Intensiva (CRENI) a Mayahi, al sud del Níger. Patia de desnutrició aguda severa.
Només vuit dies després d'arribar, Awalou ja es trobava molt millor, amb el cap recolzat al pit de la seva mare, Aisha, de 20 anys, que sap massa bé què és la misèria. “El meu nadó va néixer sa”, comenta Aisha. “Jo li vaig donar llet materna des del naixement i també li vaig donar mill i aigua. De sobte va caure malalt, va començar a tenir diarrea i vòmits, va deixar de menjar i va rebutjar la llet materna. Vaig anar a la clínica i la infermera em va enviar al CRENI”.
El CRENI de Mayahi és un més dels 15 centres ambulatoris per al tractament de la desnutrició que donem suport, finançat pel Departament Internacional per al Desenvolupament del Regne Unit.
La taxa de desnutrició aguda severa a Mayahi és molt elevada, al voltant del 13 %. El 2010, una de cada cinc persones es va veure afectada per una greu inseguretat alimentària a conseqüència de les desastroses condicions agropastorals del 2009. Privats de l'accés a una alimentació suficient, milers de famílies van haver de recórrer a l'ajuda des de l'estranger durant uns quants mesos. Aquestes condicions augmenten el risc per als nens de patir desnutrició. Fins i tot els índexs “normals” a la regió ja eren alts. Per preparar-se de cara a l'augment d'admissions als centres de nutrició, ACF va organitzar un suport institucional a través de recursos humans complementaris, subministraments addicionals de medicaments i d'aliments terapèutics, formació de personal sobre les cures i l'ús d'eines i equips.
Al CRENI de Mayahi, van tractar l’Awalou amb antibiòtics, medicaments antipalúdics, llet terapèutica i vitamines. A poc a poc va començar a menjar, prenent llet per una sonda, i finalment va acceptar ser alletat per la seva mare. Aisha es va tranquil·litzar: “Vaig posar tanta esperança en arribar aquí perquè hem patit molt, i em van dir que el meu fill milloraria. Ara està cada cop millor i em sento molt feliç per haver vingut”.
Hadissa Chaibou, una infermera del centre, explica que Awalou es va quedar quatre dies en cures intensives, on es controlava la seva salut i els seus símptomes van desaparèixer. Un cop estabilitzat, rebrà l'alta del centre i se li recomanarà un tractament com a pacient ambulatori.
En una societat on les dones són essencials per al funcionament de la llar i, sovint, responsables de molts nens, passar tant de temps en un centre mèdic pot ser una dificultat més. Per aquesta raó, el proper pas serà tenir aliments terapèutics preparats per subministrar-los als pacients ambulatoris. Per a les mares això suposa una veritable revolució. Cada setmana reben les racions necessàries d'aliments nutritius a base de pasta de cacauet, fins que els seus fills es recuperin.
Aisha diu que necessita tornar al seu poble com més aviat millor. “Per sort la meva germana Ouma és amb mi allà, és una gran ajuda. Ella juga amb Awalou mentre faig les coses com rentar… és una bona companyia”.
Al CRENI de Mayahi, Aisha va rebre valuosos consells sobre l'alimentació dels nadons per al futur, inclosa la importància de la lactància materna exclusiva fins als sis mesos. “Ara sé que no cal donar aigua als nadons des del naixement, ja que pot causar diarrea. Vull que els meus fills creixin sans!”.
