EMILY: "ESTIC ORGULLOSA DE MI MATEIXA PER HAVER PRES LA INICIATIVA DE PORTAR EL MEU NADÓ AL CENTRE DE SALUT"
Emily viu a West Pokot, una zona on les greus sequeres fan que el menjar i l'aigua siguin extremadament escassos. Quan Hebron, el nadó d'Emily, tenia nou mesos, va emmalaltir greument. Emily va recórrer a peu les dues hores de distància, que separen casa seva del centre de salut a l’empara d’Acció contra la Fam. "El meu bebè estava molt malament. Si no l'hagués portat al centre de salut, fins i tot podria haver mort", explica Emily.
En arribar al centre de salut, Emily es va trobar amb moltes altres mares que també havien portat els seus nadons a la cerca d'atenció mèdica. "Quan vaig començar a donar-li altres aliments, va sorgir un problema… No tenia prou menjar ni prou llet", explica Emily. "El meu bebè sempre estava malalt. Va començar a afeblir-se i a aprimar-se perquè no teníem prou menjar per donar-li, cosa que em preocupava molt."
“La primera vegada que vaig anar al centre de salut, vaig saber que patia de malària i febre tifoide. La raó principal era la manca d'aliments, especialment llet. No en teníem”, explica Emily. Hebron patia desnutrició i altres malalties que li impedien retenir els nutrients de l'escàs menjar que ingeria. Per a famílies com la d'Emily, que no tenen accés a ingressos suficients, aigua potable o una alimentació adequada, no és fàcil criar nens saludables i ben alimentats. “Teníem algunes vaques també, però gairebé totes les vam vendre per pagar la matrícula dels nostres fills, i la nostra última vaca es va morir a causa de la sequera”, detalla Emily.
En arribar al centre de salut, "Hebron va rebre tractament intravenós", explica Emily. De mica en mica, Hebron va recuperar forces i el van donar d'alta. Emily es va assegurar de fer-li seguiment i donar-li prou Plumpy'Nut, una pasta de cacauet utilitzada per tractar la desnutrició. Amb el seu nadó a l'esquena, baixa regularment per la muntanya rocosa on viu amb la família, un viatge de dues hores sota la calor, per obtenir el que Hebron necessita per recuperar-se del tot.
"Estic orgullosa de mi mateixa per haver pres la iniciativa de portar el meu nadó al centre de salut. Si no ho hagués fet, Hebron podria no ser aquí avui", diu Emily mentre Hebron es desperta lentament. "Hi ha dones que abandonen. De fet, avui en falten algunes. Algunes dones no venen prou… Encara que estigui lluny, és molt important venir."
Segons la seva mare, Hebron sembla més saludable i juga molt més que abans. Ara que està millor, Emily pot tornar a centrar-se en els seus somnis per al seu fill.
"Em sento molt feliç de ser mare, especialment quan veig que els meus fills creixen i estan bé", expressa Emily. "Quan Hebron sigui gran, vull matricular-lo a l'escola. El vull ajudar a anar a la universitat perquè pugui aconseguir una bona feina i tornar per ajudar-nos."
