AHLAM: "ÉS COM SI ESTIGUÉSSIM ATRAPATS EN UN CICLE INTERMINABLE DE DESESPERACIÓ I IMPOTÈNCIA"
Cada dia, l'Ahlam i la seva filla de 15 anys es lleven a les 5 del matí i agafen un autobús que les porta a la granja on treballen. Reben 1.200 rials, aproximadament 1 dòlar, per quatre hores de feina dura sota el sol, encara que aquest salari sovint arriba amb retard. Ahlam es veu obligada a deixar els seus altres fills a càrrec de la seva filla de 9 anys. Les preocupacions l'acompanyen durant tot el dia: “Començo a imaginar els pitjors escenaris que els podrien passar a casa. Podrien anar i obrir el gas i intentar jugar amb llumins i cremar-se, o podrien obrir la porta, sortir de casa i perdre's”.
A causa del constant augment dels preus, les famílies no poden assegurar la compra d'aliments, i moltes vegades s'endeuten per poder aconseguir-ho. Tots els diners que guanyen es destinen a saldar deutes de mesos anteriors i a pagar el lloguer. La història d'Ahlam mostra aquest cercle viciós interminable de deutes i d'incertesa sobre el futur.
Ahlam ens explica que no pot preparar tres àpats al dia. Al matí, elabora pa amb farina proporcionada per una organització que ajuda desplaçats interns. Els nens ho acompanyen amb te. Per dinar, compra patates i okra, i rarament es pot permetre comprar peix. “Si em queden diners, compro espaguetis. Els cuino als meus petits com a sorpresa. Els encanta! Quan veig la cara d'alegria que fan, em dona energia per començar un nou dia”, relata Ahlam. Un dia –recorda Ahlam amb llàgrimes als ulls– només tenia 500 rials, l'equivalent a 50 cèntims. Va poder comprar una bosseta d'arròs per alimentar només els nens més petits. “Va ser una decisió molt difícil de prendre. Els vaig dir que ho sentia... i que demà intentaria fer-ho millor”.
El testimoni d'Ahlam il·lustra la por de no poder enfrontar l'alimentació dels seus fills, cosa que provoca atacs d'ansietat als pares. "És com si estiguéssim atrapats en un cicle interminable de desesperació i impotència. Pel que fa a la felicitat, només arriba en petites dosis", explica Ahlam. La inestabilitat laboral i la volatilitat del mercat no permeten que les famílies planifiquin despeses ni acumulin reserves. Els desplaçats interns viuen en cases sense aigua ni electricitat i paguen un lloguer mensual inabastable.
El Iemen continua sent la crisi humanitària més greu a tot el món. Aquesta situació sorgeix d'un conflicte armat extremadament violent que es va agreujar fa set anys, provocant la mort i les lesions de desenes de milers de civils i causant un patiment immens al poble iemenita. Actualment, el país enfronta la difícil realitat de tenir gairebé 4 milions de persones desplaçades internament, i milers de civils han perdut la vida o han patit ferides com a resultat d'aquest conflicte.
